16 de Febrer
Avui hem començat la classe veient un fragment del vídeo "¿Para qué sirve la cultura?" de Monegal, en el que surten diverses i diversos professionals que responen aquesta pregunta des del seu punt de vista i a partir dels seus coneixements. Deixo el vídeo a contínuació:
Mentre veiem el vídeo he anat apuntant diverses cites i conceptes que m'han semblat interessants i que volia recordar, i per a exposar-les de manera visual, he fet el següent mapa:
La veritat és que m’ha semblat molt interessant la idea que han exposat de que la cultura és el que ens fa humans i que és com el motor de la humanitat. Estic d’acord amb aquesta afirmació perquè considero que al capdavall la cultura és el que defineix la nostra identitat i la que ens fa ser iguals o diferents als demés. Gràcies a ella podem sentir afinitat amb les persones que tenen la mazeixa cultura, i curiositat i admiració per les persones que no la tenen, i això crea un vincle d’una forma o un altre.
També trobo molt interessant la idea que han exposat de que per culpa del consumisme estem perdent la nostra cultura. Personalment crec que és una afirmació que és certa, perquè el consumisme el que fa és que tothom vesteixi igual, compri les mazeixes coses i mengi el mateix, són modes que cada cop estàn més arrelades i que destrueixen tota la cultura de l’espai. Això ho podem veure clarament amb la gentrificació a Barcelona, on cada vegada hi ha més comerços per a estrangers, com cafeteries d’especialitat, espais de “benestar”, etc, i van traient els de toda la vida, com fruiteries, merceries o bars. Això el provoca que es substitueixi la cultura del terreny per una cultura plana i no assequible per a tothom, deixant de banda a la ciutadania del barri i posant el focus en les necessitats del turisme.
Després de mirar el vídeo ens hem posat en grups i hem debatut sobre la idea de què és la cultura i què són les subcultures, i a partir de les cites del vídeo varem fer una taula per a definir els conceptes.
Click per veure la taula
Per a mi, les subcultures són les petites comunitats que hi han dins de les cultures, crec que són molt importants pel que diu a la taula, perquè són una eina d’empoderament per a les minories, són espais segurs i grups dels que et sents part, et provoquen un sentiment de pertinença. Considero que cada persona té diverses subcultures, i això és el que t’uneix amb persones diverses, ja que cada subcultura crea un vincle d’una forma o un altre amb el qual tens coses en comú.
Tot i així, crec que les subcultures telen un risc, i és el fet de caure en l'aïllament. Per això trobo que és important que cada identitat estigui formada per diverses subcultures.
A la segona part de la classe, l’Andreu ens ha presentat l’obra “Aronada” de Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929). L’autor va ser un dels primer a introduir a Catalunya la música aleatòria i les creacions musicales compostes per ordinador. Gràcies a la seva formació i interessos tenia una gran capacitat d’integrar diversos llenguatges artístics, i a través de la seva experimentació continuada va acabar col·laborant amb alguns dels creadors catalans més significatius (Aronada, s/f).
Actualment les seves composicions s’anomenen “músiques visuals”, i al MACBA es conserven les més significatives. Algunes d’aquestes són Quartet de Catroc (1962), Suite bufa (1966), Variacions essencials (1970) i Aronada (1971), que a més de ser composicions musicales, també són obres amb un art valor plàstic, realitzades amb una gran llibertat creativa (Aronada, s/f).
En concret, Aronada, que és una paraula que prové del sànscrit i que es riferix al “cercle dels sons audibles”, és una obra que mostra una partitura circular en forma de diana, que pot ser interpretada per qualsevol instrument i té una durada de temps indefinit (Aronada, s/f).
Aronada. (s/f). MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Recuperado el 30 de marzo de 2026, de https://www.macba.cat/ca/obra/r4100-aronada/
Obre el sobre per llegir la reflexió final
23 de Febrer
PRIMER SEMINARI
Avui hem fet el primer seminari de l'assignatura en el que jo m'havia de llegir el text de Garcés (2022) anomenat “Imaginació crítica”, i tot i que al principi m'ha costat entendre la totalitat de la idea que volia transmetre, quan ho he fet m'ha semblat molt interessant.
Segons l’autora, el bé comú s’ha de construir a partir del que podem imaginar, és a dir, que no podem resignar-nos a acceptar el que hi ha i punt, sinó que hem de ser capaços entre tots de crear altres alternatives per tal de poder lluitar per a elles. També parla dels límits, que els descriu com allò que veiem, sabem i pensem, i que, per tant, es converteixen en coses que creiem inevitables. Així doncs, és molt important saber identificar aquests límits per a sobrepassar-los o simplement acceptar-los.
Personalment, considero que en la nostra pràctica professional saber identificar els límits és essencial per tal d'aconseguir avançar amb la nostra tasca, ja que, al cap i a la fi, molts cops són aquests límits els que no deixen avançar a la persona.
En el text també es parla de l’autonomia, la qual no es defineix com a independència individual absoluta, sinó com la capacitat crítica de prendre consciència dels límits del present i participar col·lectivament en la construcció de noves possibilitats.
Així doncs, la idea d’imaginació crítica de la qual parla Garcés fa referència a la capacitat d’imaginar més enllà de la realitat, imaginar alternatives i no quedar-nos simplement amb els límits del que coneixem i sabem. Aquesta és molt important per a la transformació de la societat, ja que sense ella no podríem optar per a un futur millor, ja que no el veuríem com a opció.
En conclusió, crec que com a educadores socials hem de tenir sempre molt present aquest nou terme d'imaginació crítica, donat que com ja he dit, és essencial per a la transformació i l'avenç social. En certa manera sento que simbolitza una obertura a l'esperança i a una alternativa al constant sentiment catastrofista que tenim a causa dels esdeveniments que van passant i als discursos que sentim als mitjans de comunicació.
style="font-size: 0.85rem; color: var(--muted); margin-bottom: 25px;"> Garcés, Marina. 2022. «Imaginación crítica». En: Garcés, Marina (coord.). «Ecología de la imaginación». Artnodes, no. 29. UOC. https://doi.org/10.7238/artnodes.v0i29.393040
A la segona part de la classe, hem començat fent una petita reflexió en veu alta de l’obra que vam dur a terme l’última sessió, i hem arribat a la conclusió que no fa falta sempre entendre el que estem fent, ja que sempre seguim normes i està bé sortir d’aquesta quotidianitat. Durant l’activitat va haver-hi molts moments en què no sabíem molt bé quina era la finalitat o el resultat d’allò, però la cosa era que no feia falta que hi hagués cap intenció específica, sinó gaudir del moment.
En la música la meta sempre ha estat tocar bé i que quedi bé la composició que portem a terme, però realment això s’hauria de desaprendre. Al capdavall, no hi ha bé ni malament, simplement el valor que tu li vulguis donar a l'obra.
Durant la classe ens hem plantejat dues preguntes:
Té sentit fer una cosa artística sense públic?
Amb les intervencions de les companyes jo he arribat a la conclusió de què sí, ja que la finalitat de l’art no sempre ha de ser expressar i esperar una resposta. Potser simplement ho fas per tu mateix. Al cap i a la fi, de vegades si en veure una obra no tenim un bagatge determinat, potser no entenem la idea principal que es volia transmetre, però podem interpretar una cosa diferent. Per això crec que el que compta és que la persona que produeix l’art pugui donar-li un significat, que després ho posi en escena i que el públic entengui o no el que la persona volia transmetre ja no està en mans d’aquesta i, per tant, no crec que sigui tan essencial tenir o no tenir públic.
Per què necessitem l’art?
Segons la piràmide de Maslow que ensenya la jerarquia de les necessitats humanes, l’art estaria dins de la secció de l’autorealització, és a dir, dalt de tot, pel que l’art si és necessari per viure.
El valor de l’art
En l’àmbit artístic, la definició d’un artista com a bo o com a dolent ho pot definir el context i el públic, per la qual cosa el valor de l’art molts cops depèn de la connexió que té cada persona amb l’obra.
2 de Març
Avui hem començat la classe amb tres preguntes:
- Què és la identitat cultural?
- Què determina l’accés a la cultura?
- Com es pot introduir la cultura des de l’educació social?
Primer les hem hagut de respondre individualment, i a mi la veritat és que m’ha costat una mica arribar a una resposta única per a cada pregunta.
Personalment, considero que la identitat cultural fa referència a tots aquells elements i atributs que fan que et sentis part d’un grup de persones. Poden ser aficions, actituds, maneres de pensar o de fer, etc. que tenen en comú una comunitat determinada. Cada persona pot tenir múltiples identitats, ja sigui perquè ha crescut en un context en el que ha intrat a l’abast diverses cultures, o perquè de més gran ha anat desenvolupant diferents interessos. Al final la identitat cultural és el que defineix la teva identitat, perquè els vincles que es facin sempre aniran marcats per aquesta identitat.
En quant a l’accés a la cultura, crec que és el lloc, la família, la formació… bàsicament el que t’envolta, el teu context.
I per últim, en relació a com podem fomentar la cultura des de l’educació social, jo ho faria a través d’activitats vinculades a la cultura i a les diferents subcultures per introduir-les als participants. Crec que aquí podria ser interessant tener en compte el grup amb el que es face l’activitat i les diferents cultures que hi puguin haver, ja que d’aquesta manera es poden ensenyar i aprendre d’altres.
Considero que com a educadores socials hem de poder conèixer un mínim les cultures dels participants amb els que treballem, ja que un petit gest relacionat amb la seva cultura pot enfortir molt el vincle. Interessar-se per la persona i conèixer la seva manera de fer per tal d’entendre el seu punt de vista.
Després de respondre les preguntes individualment ho hem posat en comú, i hem arribat a la conclusió que la identitat cultural és allò que aprens conscient o inconscientment en el teu entorn. Son aficions, religions, el lleure… vinculades a l’art i a l’oci, i és plural i única de cada persona. També pot tener a veure amb el territori, ja sigui per les costums, tradicions o història.
Després hem fet una activitat en la que de forma grupal hem hagut de triar una cultura i fer una recerca sobre els seus elements. Nosaltres hem escollit la cultura Vasca, i la veritat és que ha estat molt interessant fer la seva recerca ja que m'he adonat de que, en una mateixa cultura com pot ser l'espanyola, hi ha moltíssimes subcultures en relació al territori, fins i tot, de pobles, ja que cada un té les seves pròpies tradicions i història.
Això hem de tenir-ho en compte com a educadores socials i ser cosncients de que tothom té la seva pròpia història i tradicions que el fan ser diferent i úni,c, pel que hem de poguer adaptar sempre la nostra pràctica a les necessitats de cadascú.
