ART I CULTURA

Diari de l'assignatura

Bloc 2: Art-cultura i comunitat

16 de Març

Avui hem dut a la pràctica l'activitat del mapeig cultural als barris de La Ribera, Santa Caterina i Sant Pau. Al meu grup concretament ens ha tocat la zona 4, la que inlcou el mural Feminista, pel que hem pogut fer una observació dels elements socials i culturals d'aquest espai en concret.

Les companyes hem quedat al mural per a començar per allà la observació, i abans d'endinssar-nos carrers avall, hem estat analitzant durant una estona quin era el comportament dels vianants amb l'obra de la paret, i la veritat és que ens ha sorprès la reacció. S'ha de dir que no és un carrer gaire transitat, i que la majoria de les persones que hi han passat semblava que hi passen com a rutina diària, de pas per anar als seus llocs d'estudi o de feina. Tot i així, sí que han passat varios grupets de turistes, i m'ha cridat l'atenció l'actitud de dos d'aquests. Un era una família turista bastant normativa, pare, mare, fill i filla, i lo sorprenent ha sigut que, tant el pare com el fill, han passat com si no hi hagués res, no li han dirigit ni una mirada al mural i han seguit el pas com si res, però en canvi, mare i filla, encara que tampoc han aminorat el pas, sí que hi han fet un cop d'ull i li han dirigit l'atenció. Seguint el fil d'aquesta conducta, l'altre grup eren dos homes i una dona d'uns 30 anys, i igual que abans només la dona s'ha parat uns segons a observar la obra i el contingut, els homes també s'han aturat ja que anaven juntament amb la dona, però no li han donat la importància que li ha donat la seva acompanyant.

Descripció foto 1 Descripció foto 2

Això em fa pensar en que molts cops, quan una lluita com pot ser la lluita contra el masclisme o contra el racisme no incidieix directament amb la nostra identitat, creiem que no ens pertany i que no sóm nosaltres els que hi hem de lluitar, sinó les persones a les quals els afecta de manera directa, però això només acaba sent una excusa per tal de no dirigir la mirada al problema i al fet de que, possiblement, si no som part del grup discriminat, som part del grup opressor. Per això és molt important que no obviem cap problemàtica encara que no ens afecti, ja que al capdavall, si nosaltres formem part del problema i ens posem de part dels oprimits, el problema acabarà per desaparèixer.

Després d'estar una estona analitzant el mural, hem iniciat el nostre passeig en el que hem observat quins serveis socials i culturals té el territori. N'hem identificat diversos, com el Casal de Barri Pou de la Figuera, la Capella de la Verge de la Guia o d'en Marcús, la Fundació Roure i la Casa de les Sardanes. I a més, també hem pogut veure art al carrer a alguns dels edificis de la zona.

En no ser de Barcelona, encara no acabo de visualitzar tots els barris de la ciutat, i fer aquesta activitat m'ajuda a descobrir una zona que desconeixia completament. Això m'ajuda a arrelar-me al territori i fer-lo més meu, ja que d'aquesta manera puc anar actualitzant el meu mapa i poc a poc sentir-me més vinculada a la terra. A més, també m'he adonat que aquests tipus de barris, tot i semblar petits i, com en aquest cas, turistics, també hi tenen molta vida i molts elements dedicats a les persones residents, que és el que no podem deixar que es perdin. Gràcies a aquests serveis la gent segueix al barri i facilita la seva convivència, fent que la seva història i la seva cultura no s'acabi de perdre.

La veritat és que m'ha agradat molt fer aquesta activitat i trobo que serveix per moltes coses. Per un costat, pot servir per a la gent com jo, que no sóc de la ciutat, per a descobir i conèixer nous espais i regions, cosa que facilita com ja he dit la vinculació amb el territori i augmenta el sentiment de pertinença i identitat del lloc. Per tant, pot ser una bona manera de introduir a persones nouvingudes a la ciutat o a altres llocs que no coneguin. I per l'altre costat, també pot fer-se servir amb gent que sí que coneix el barri però que no havia tingut mai l'oportunitat de fixar-se en els diferents serveis i elements culturals i socials, com en el nostre cas, que té, encara que es pot fer per a buscar moltes altres coses.

Separador piano

En acabar el mapeig, ens hem reunit tota la classe a la Casa dels Entremesos perquè teníem una visita guiada programada en la qual ens han ensenyat el que guarda el local i la seva història.

Clica per veure la Casa dels Entremesos

La Casa dels Entremesos és un centre cultural que guarda els gegants i figures que es fan servir a les festes culturals quan no es fan servir, per la qual cosa serveix de magatzem i museu a la vegada. A la visita hem tingut l’oportunitat de veure tots els gegants que tenien en el moment i conèixer la seva història, cosa que m’ha semblat molt interessant.

Després de la visita, també hem tingut l'oportunitat d'aprendre el que és ballar el ball de bastons i una sardana, dos estils de ball que jo com a menorquina mai he pogut veure en persona i que m'han semblat força curiosos i divertits.

Veure com encara hi ha tanta gent implicada i interessada a resguardar les tradicions i les festes culturals dels pobles perquè no es perdin la veritat és que em posa molt contenta, i és que, al cap i a la fi, si aquestes persones no fessin tota aquesta feina, segurament no podríem gaudir de les festes com ens agrada ni veure exhibicions tan emblemàtiques com les dels gegants o la dels balls tradicionals. A més, també veig molt bona idea el fet de poder mostrar i tenir exposats els gegants, ja que d’aquesta manera, a part de conservar-los, també es pot fomentar i promocionar la seva història i la cultura que hi ha arrelada. Al cap i a la fi, crec que tots, com a persones que formem part d'una cultura i d'una comunitat, tenim la responsabilitat de preservar la cultura i les tradicions per tal que no es perdin i d'aquesta manera que no morin dins nostre. Com ja he mencionat al llarg del diari, la cultura és part de nosaltres, i si la perdéssim, també perdríem aquesta part que ens fa ser persones i una comunitat.


23 de Març

Durant la primera part d'aquesta classe hem pogut comentar el mapeig de l'última vegada i posar-ho tota la classe en comú. D'aquesta manera hem pogut visualitzar a gran escala la quantitat de serveis i elements culturals que hi ha al barri, i com aquests influeixen en la comunitat d'aquest. Gràcies a tots aquests components el barri encara conserva la seva essència i rebutja el fet de caure en el que és el consumisme i el turisme, i eso fa que serveis com la Casa dels Entremesos o la Casa de les Sardanes continuïn funcionant.

Separador bombolles

A la segona part de la classe hem tingut una conferència a càrrec de Laura Fraile anomenada "Lectura i educació social. Les biblioteques com espai de transformació" en la qual s'han explicat algunes eines per incorporar la lectura a la nostra pràctica professional. Algunes d'aquestes eines són:

  • Narració Oral.
  • Podcasts.
  • "Lecturas en el encierro", que és un projecte que es fa a les presons que gira al voltant de la lectura i l'expressió lectora.
  • Espais de lectura compartida.
  • "Libro cartonero", que és un projecte social dedicat a gent que recull cartró que consisteix en convertir aquest material en llibres.

La lectura és un element amb el qual sempre he estat molt connectada i que m'ha ajudat molts cops a entendre el món que m'envolta. De fet, sempre he pensat que és del tot impossible que hi hagi gent que digui que "no li agrada llegir", perquè hi ha textos d'absolutament tots els temes que et puguis imaginar, i per tant simplement has de trobar el que et motivi a llegir. És per això que aquesta xerrada m'ha semblat molt inspiradora i m'ha fet replantejar-me la meva pràctica futura. A més, també m'ha fet reflexionar en què realment sempre pots intentar portar la teva pràctica professional cap als àmbits que més t'interessin, àmbits relacionats amb la cultura i amb la comunitat, com és en aquest cas la lectura, per tal dur a terme una feina amb la qual estiguis motivada i de manera que es pugui oferir altres perspectives d'educació a persones que potser no han tingut la possibilitat de tenir-la envers temes diferents. Al final, la nostra professió és un ofici amb el qual hem d'estar molt compromesos i amb el que hem d'estar motivats, ja que treballem amb persones i amb el seu benestar social.


13 d'Abril

Aquí continuaria el contingut del dia 13 d'Abril...